Impotència davant la sanitat

És incomprensible el que passa en aquest país. L’altre dia la senyora Cifuentes s’omplia la boca amb elogis a la Seguretat Social, dient que si una persona que té càncer necessita un medicament del Japó l’hi proporcionen. Vaig sentir molta impotència, ja que el mateix dia en la consulta d’oncologia d’un hospital reconeixien que el pacient de càncer entre altres patologies necessitava unes pastilles però que no les hi podien receptar perquè eren molt cares i no reunia les condicions mèdiques. Ho trobo molt injust, ja que després de cotitzar 50 anys resulta que ens neguen un medicament que costa 90 euros cada mes, i només de mirar l’historial crec que ja es veu la gravetat. Soc conscient que nosaltres ja paguem pels que no han cotitzat ni un sol dia, que per cert són molts, però no puc entendre que a nosaltres ens ho deneguin. Que quedi clar que no vaig en contra de cap metge però que no enganyin ningú dient que tot funciona tan bé i que tots som iguals. Això no és així, ni davant la llei ni a la Seguretat Social. Vaig en contra del sistema.