Sembla que les disposicions jurídiques es mouen segons criteris territorials. Tan bon punt es detecta una possible situació d’alarma, les regions actuen d’acord amb les conveniències interessades per adaptar-se al programa que requereix el moment, on la diversitat d’opinions contrasta de ple en diferenciar-se de la resta de les altres autonomies. Vivim moments de moltes incerteses en què la prudència mou els fils de poder combatre el problema que ens embarga epidèmicament parlant, i és aquí quan els dictàmens estatals discrepen de les previsions. Llavors ens hauríem de preguntar: tots actuem amb la consigna adient al problema? Fora convenient, doncs, partir de mesures definitives per consolidar un estatus convincent de seguretat pel país, i evitar així la propagació de la pandèmia, als que per interessos partidistes s’aparten del compliment puntual d’actuacions unànimes i seguir els cànons reglamentaris per evitar el creixement incontrolat dels contagis. Totes les mesures preses per les administracions entren en una irregularitat de conveniències impositores, i la prova la tenim amb el “certificat de vacunes covid-19”, on en algunes comunitats predominen les incerteses dels seus avantatges de previsió i seguretat, als quals molts s’han vist obligats.