El 25% de les classes en castellà?

És indignant que ara ens imposin aquest 25% i em sembla inútil discutir-ho. Els alumnes de les nostres escoles no surten amb un bon nivell de castellà? Perquè si fos així potser ho entendria, però si no, no m’ho explico. Vaig tenir la sort de ser alumna d’una escola municipal de Barcelona. Hi vaig entrar el 1947, en l’època daurada del franquisme, i mai no vam sentir cap altra llengua que la catalana, si bé havíem d’aprendre a llegir i escriure només en castellà. Això vol dir que mestres i direcció feien el que creien. Jo vaig fundar una escola el 1964, per tant, encara en època franquista, i l’única llengua de comunicació ha estat sempre la nostra i des del primer dia vam gosar ensenyar –també!– el català. Però tots els alumnes d’una i altra escola hem sabut correctament el castellà. Com a educadora puc assegurar que el nostre bilingüisme ens dona molta més facilitat per aprendre altres llengües. El català és molt més ric fonèticament –vuit sons vocàlics, s sorda i sonora...– i és més complex gramaticalment: apòstrofs, ús i ortografia dels pronoms febles, etc. Per tant, no cal oposar-nos-hi, fem el que creguem! En èpoques més difícils ho vam fer.