El 25%

Ens esglaiem que el TSJC hagi imposat la quota del 25% de classes en castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. Jo m’esglaio perquè, des de sempre, moltes escoles de Catalunya ja fan classes en castellà i s’hi comuniquen amb els alumnes obviant la immersió lingüística. Així mateix s’ha reconegut no fa gaire. Jo mateix, tot i en el seu moment haver-me queixat al Departament d’Ensenyament, ho vaig viure en la meva persona. No serveix de gran cosa que l’ensenyament sigui en català si després, fora de l’escola, al carrer, als comerços..., tothom parla en castellà. Sobretot els catalanoparlants, que quan ho fem amb un desconegut, i encara més si té la pell fosca, ja ens hi adrecem per sistema, sense pensar que, ben segur, haurà nascut a Catalunya, hi haurà cursat tot l’ensenyament obligatori i el parlarà millor que ningú. Per tant, la culpa no és del 25%, és nostra, dels catalanoparlants. Cada vegada que no usem la llengua no només la fem inútil i prescindible, sinó que fem la feina bruta als de l’“A por ellos”. Ens estalviaríem allò de: “El català no m’interessa perquè no té sortida” i li retornaríem el prestigi i la presència que li correspon. Vull recordar que, a Europa, el català té tants parlants, o més, que el búlgar, el suec, el danès, el maltès, el grec, el txec, el bielorús o el portuguès.