El català als centres educatius

L’ús del català està retrocedint de manera alarmant, sobretot entre els joves. Però això ja ve de lluny. En una carta al diari, publicada el 2008, jo escrivia: “A la majoria d’escoles, i no cal dir als instituts, la llengua de comunicació és el castellà, i el català queda relegat a una llengua imposada per a l’aprenentatge. Si no canviem aquest concepte, la immersió serà una farsa, una promesa buida de continguts, sense resultats favorables.” I en un altre paràgraf deia: “Durant els anys en què he fet d’assessora i actualment com a mestra que acull alumnes en pràctiques, he pogut comprovar que els estudiants de magisteri, procedents de les diferents facultats, tots arriben a les escoles, per a fer les pràctiques, sense saber què vol dir immersió lingüística.” Recordo perfectament que algú comentava que això de la immersió ja s’havia fet fa molts anys, que ara ja no calia. Jo em posava les mans al cap. No m’estranya que anem retrocedint en l’ús del català. Mestres i professors han d’interioritzar que la llengua catalana s’ha de parlar tothora i en tot moment en els centres educatius, dins i fora de l’aula, quan es parla de manera formal i també informalment. Amb tot aquest panorama vull remarcar un altre aspecte molt important: que aquesta actitud envers el català ha d’estar constantment supervisada per l’equip directiu i, sobretot, pels inspectors de zona corresponents.