Les estrelles del Nadal

A casa, enceses, donaran la calidesa d’envoltar-nos d’éssers estimats. A cada pas, lluny i a la vora, dins i fora, aquí i allà, ara i després, reviurem emocions noves o perdudes. Avui ja no és ahir, ni demà serà l’ara. Per Nadal, tornen a enlluernar-nos. I és que és trist el record tot i que no morim mai en l’oblit. Ja no tenen cabuda les nostres abraçades i petons, pare, germà Joanet, que ens delectava amb les seves cançons nadalenques per rebre al petit platet la seva humil moneda. Una lliçó de vida, Joanet. I quan me’n recordo, de les teves últimes paraules, pare, de bon viatge i no poder haver anat amb tu aquell dia, sento molta nostàlgia. La reconeixença al teu llibre A la recerca dels meus avantpassats, on deixaves palesa la història d’una nissaga a través del temps, una història meravellosa, que perdurarà sempre, no és efímera. I nosaltres, però, al final, no som res. Estrelles, que ens donen i ens han donat molt i tot al mateix temps, cabdals per les nostres fites. Gràcies, pare, germà, per ensenyar-nos a tenir fe, a donar prioritat als valors que ens enriqueixen i ens fan més humans, com ara el respecte, l’empatia, la solidaritat, la responsabilitat, l’honestedat i la voluntat. Parts sou de la meva ànima, del meu somriure, del meu orgull, de la meva existència. Bones festes, la vostra ganxona, que us recorda cada dia al seu pas per aquest camí de felicitat.