Nadal

En el “quan érem feliços” de molts hi ha moments nadalencs. Estones més enllà de llums i regals. Vivències al voltant del pessebre. S’inicia en cercar la molsa, les cases, les figures. Cada peça hi té el seu lloc. Cadascun té la seva personalitat. A Girona un cartell extraordinari, sempre amb missatge actual, ens convoca a viure’l al Teatre Municipal. S’hi palpa l’energia nadalenca de públic, actors i tramoistes. Esglais, alegries i cançons ens acompanyen pel camí de Nadal. Es fa realitat gràcies a en Joan Ribas i Feixas. Prohom gironí. També gràcies a l’Anna Donato i als membres del Grup Proscenium. Enguany al cel el Nadal serà diferent. Hi ha pujat en Joan Ribas. S’hi trobarà amb en Salvador Donato i amb qui des de temps dels Pastorets a la Salle ens han fet gaudir d’aquesta vivència nadalenca. D’en Joan destaco un record en un assaig general. Els nervis a flor de pell de tots. En Joan havia de dirigir-nos amb força. A platea hi havia la meva filla, asseguda a la cadira de rodes. En Joan s’hi apropà i amb tendresa li va dir: “Magalí, em penso que crido massa.” Es creuaren un somriure de complicitat. Gràcies, Joan, per fer-nos viure cada any el Pessebre de Nadal.