Homenatge pendent a Manuel Ainaud

El 28 de desembre de l’any que ve es complirà el 90è aniversari de la seva mort i del bagatge de treball que esmerçà per dignificar els infants en un pla d’escolarització modèlic. I es complirà el centenari del patronat escolar que va crear. Demano a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat coordinació per honorar el millor tècnic de l’educació amb algun bust en un espai públic de la ciutat.

Adient amb aquestes dates, un fragment del llibre Fa lluna nova, de R. Tagore, traduït per Ainaud: “Algú sap d’on ve la son que passa, volant, pels ulls de l’infant? Sí. Diuen que viu en el país de les fades: que per l’ombra d’una floresta vagament aclarida per les lluernes, pengen dues poncelles de tímid encís, d’on ve la son a besar els ulls de l’infant. Algú sap d’on ve el somrís que es posa en els llavis de l’infant adormit? Sí. Conten que en l’ensomni d’un matí de tardor, fresc de rosada, el pàl·lid raig de la lluna nova, daurant la vora d’un núvol que partia, féu el somriure que vaga en els llavis de l’infant adormit. Algú sap on estigué amagada tant de temps la dolça i suau frescor que floreix en les carns de l’infant? Sí. Quan la mare era jove, amarava son cor d’un tendre misteriós silenci d’amor, dolça i suau frescor que ha florit en les carns de l’infant.”

Una abraçada de salut i sort per a un millor 2022.