Que algú m’ho expliqui (II)

Tenim els collons que ens exploten, ja. Quan vaig fer la primera part d’aquest escrit, on descrivia el servei d’AVE/Avant del postconfinament (ara ja quasi tercermundista), intuïa que hauria de fer-ne una segona per treure més la indignació. Reafirmo doncs en el dia d’avui el primer escrit, que per a qui no l’hagi llegit és vigent sense cap mena de canvi... Només una petita evolució: dues freqüències diàries d’Avant més! Que després d’un any i mig és un gran avenç! Seguim, però, amb el problema dels divendres i dels trens plens de gom a gom amb la covid disparada. Això no canvia... Però ara hi hem d’afegir els retards tant als matins com a les tardes. Per posar un exemple: el tren de les 18:30 arriba amb quasi una hora de retard cada dia. Per què? Doncs “Disculpin les molèsties”, per variar. Al vagó del bar, algun interventor ens ha dit que no hi podem estar i que ens hem d’aguantar i hem d’esperar al vagó de passatgers (que està a rebentar) durant mitja o una hora fins que el tren surti. Tots els serveis de Catalunya patint per les restriccions i aquests són de “sucre”. Ja fa uns mesos de la vaga de maquinistes on es van acordar més trens... el 2023? Els treballadors de Renfe ja saben on es posen negociant amb aquesta gent? Senyor Isaías Táboas, treballa vostè? Cobrar segur que sí, i que no agafa l’AVE, també. En canvi, un servidor, després de nou anys agafant el tren cada dia, on no se m’ha perdonat mai ni un euro, puc dir-li: o que no li interessa crear un servei de qualitat o que és un inepte per fer-ho. Segur que tindrem una tercera part d’aquest article.