Adeu al 2021

El confinament ha deixat ben palès que amb les noves tecnologies havíem descuidat detalls del nostre entorn més proper que brindaven el caliu emotiu d’aquests dies de festa. La manca de sensibilitat, respecte i afecte els uns amb els altres, així com una elevada dosi d’hipocresia, s’estenien perillosament, abans de la pandèmia, en ocasions assenyalades. Tot plegat sense deixar de banda que per tercer any consecutiu bones persones resten lluny de les seves famílies, privades injustament de la llibertat per desplaçar-se a la seva llar. Ves per on, aquest menyspreable 2021 que deixem enrere m’ha ensenyat per a grata sorpresa que pel que fa a la bona sort no tinc motius de queixa, ans al contrari. Deixo palès que la fortuna a què em refereixo és de lluny la materialista, perquè mai ha estat la meva prioritat per sobre de la qualitat de vida, i el maleït virus ens ho ha demostrat. M’ha brindat temps per a mi i per conèixer-me millor aquest Nadal; això tampoc té preu i és un immens regal. També per conviure amb els meus i descobrir aspectes d’ells que desconeixia apropant més que mai les afinitats. Tanmateix, agraeixo que de les crisis, a vegades també en sorgeixin oportunitats. Així doncs, acomiado aquest any amb més coses apreses, en espera de la tercera dosi, que m’alliberi del que amb diners no es pot comprar.