Carta als Reis d’una metgessa de família

Estimats Reis, us demano: Que la distància entre població i sanitaris i sanitàries d’atenció primària deixi de ser tan gran. Que al taulell del CAP no es produeixin situacions d’agressivitat. Que si la sala d’espera al CAP està tranquil·la, ningú pensi que els professionals no estan fent res. Que no hi hagi més metges i metgesses de família que abandonin la professió. Que no hi hagi pacients que per prudència no consultin i es demorin diagnòstics que puguin ser greus. Que la responsabilitat per no deixar pacients sense atendre no segueixi sent la tempesta perfecta per mantenir la sobrecàrrega laboral crònica dels metges i metgesses de família. Que no hi hagi més residents de medicina de família que canviïn d’especialitat per no viure la pressió assistencial dels seus tutors i tutores. Que la cultura del “tot a un clic” no encegui per veure quins motius de consulta poden esperar. Que l’increment de supervivència que suposa seguir els problemes de salut dels pacients en totes les seves etapes vitals pels seus metges i les seves metgesses de família se’l creguin els i les que prenen decisions. Que hi hagi la voluntat real d’empoderar l’atenció primària, i reconèixer-ne el prestigi.