Reformar o extingir-nos

El concepte de pàtria és complex. Consisteix també en sentir-se pertanyent a un entorn acollidor on la convivència afavoreix la pròpia realització humana en societat. Sovint es planteja la independència com a condició necessària per solucionar després la resta de xacres i mancances... I sempre, és clar, són els altres els dolents. Però per conquerir la pàtria de tots s’han d’abordar simultàniament més factors que els directament identitaris. S’ha de superar amb polítiques actives enèrgiques l’augment de la desigualtat i la pobresa, la precarització de la salut i de l’educació, així com la degradació especulativa del medi ambient. Cal combatre així mateix el foment programat del coneixement acrític i la consegüent reducció de les conductes a la pseudofelicitat d’un consum compulsiu i introspectiu. Si no es corregeix amb més empenta aquesta deriva sistèmica, si no s’entén que és contraproduent el foment de més del mateix, acabarem tots taral·lirots... i orfes de qualsevol identitat. Aleshores, abans d’extingir-nos, el nostre concepte de pàtria s’haurà reduït al dels manipulats individus d’Un món feliç d’Aldous Huxley.