Se’ls pixen a la cara

I ens volen fer veure que plou. La dignitat i l’amor propi dels polítics independentistes (em refereixo a la majoria, sempre hi ha honorables excepcions) mai ha estat tant sota mínims. Em venen al cap alguns possibles motius per entendre el seu trist paper: són molt ingenus i es deixen enganyar (no estan capacitats, doncs), es troben a gust a Madrid i cobren un sou substanciós (“la traïció dels líders”, tornaria a escriure l’admirat Lluís Xirinacs), els agrada practicar la urolàgnia passiva o senzillament han enganyat els electors i tenen tant d’independentistes com jo d’afiliat a Vox (val també el PP, Ciudadanos, el PSOE o Podemos). Això a Madrid, i aquí? Doncs més vergonya, s’empassen l’atac al català, envien els Mossos a reprimir els independentistes i a protegir l’extrema dreta, se sotmeten al gobierno amb la taula de colonització i treballen per unes Olimpíades espanyoles amb Aragó... Crec que ha arribat el moment de començar a preparar una coalició electoral digna d’un país que vol ser lliure. Demano a Som Alternativa, Poble Lliure, Pirates i La Forja reactivar el Front Republicà i obrir-lo a tothom que sigui hereu de l’1 d’octubre.