Traïdoria i fidelitat en el món del futbol

La perversió actual del llenguatge es posa de manifest quan sovint el vocabulari que s’utilitza per a tractar determinats temes és inapropiat. Ho dic perquè darrerament la paraula traïció apareix amb molta freqüència en notícies i tertúlies relacionades amb el món del futbol. Considero que per parlar de traïció cal partir del concepte de fidelitat, valor, aquest, cada vegada menys present en entorns futbolístics. Malgrat les escenificacions cara a la galeria, els interessos econòmics i la desmesura superen amb escreix qualsevol sentimentalisme que pugui aflorar; en aquest sentit, la llista de casos que hom podria fer avala un fet inqüestionable com és la deriva a què s’aboca el futbol i, molt especialment, els futbolistes d’elit que estan en mans d’intermediaris poc escrupolosos, més àvids de fer negoci que no pas de vetllar pels interessos esportius dels seus representats, simples mercenaris patrocinats més que generosament. Quan tot just comença l’any, encoratjo els clubs a sembrar fidelitat des del planter i a evitar tripijocs que només contaminen; tot és qüestió de voluntat, valentia i fermesa. Possiblement per aquest camí, en el futur, la paraula traïció deixi de tenir sentit si és que alguna vegada n’ha tingut. “La fidelitat comprada sempre és sospitosa i, en general, de curta durada.” (Tàcit, 56-118).