Aquestes festes. Festes amb por!

La por, un sentiment que pot condicionar-nos, un instrument que sovint utilitzen els que manen: pares, professors, governants... Ens esforcem per evitar el suspens, conduïm amb prudència per evitar la multa. En general, fem moltes coses per evitar les conseqüències negatives. A títol individual, cada dia experimentem el temor i, amb temor, revisem el nostre procedir. I canviem de plans! En l’àmbit col·lectiu, també passa el mateix! Ara estic pensant en els viatges que no es fan, en les famílies que no es reuneixen, en les festes que s’anul·len, i en les mascaretes. Estic pensant en l’alteració col·lectiva provocada per aquest virus del qual no para de parlar la televisió. I, pensant en els virus que ens ataquen i en les persones que s’amaguen, acabo pensant en les guerres i en les bombes i en la protecció que ofereixen els soterranis i els túnels. I en els costosos refugis nuclears que es van construir durant la guerra freda, per protegir-se d’aquestes partícules que travessen amb facilitat quasi totes les parets. I en la por, a una gran apagada, de la qual es parla molt, i en les despeses que es faran pensant en ella.