Tirin pel dret

No es frenin, no es reprimeixin, no els faci vergonya, realitzin el seu objectiu. Ataquen el català per tots els fronts, doncs facin-ho d’una vegada: prohibeixin el català, que en tenen pràctica. En més de tres-cents anys, en pocs el català ha deixat d’estar prohibit. Molts encara ho recordem: un país on tot el que es podia veure o sentir en públic era en castellà. Imatge de postguerra: dos xicots caminant per Barcelona xerrant tranquil·lament entre ells quan de sobte un desgraciat amb camisa blava els venta dues bufetades brutals a cadascun etzibant-los: “Hablad en cristiano!”. Els xicots eren el meu pare i un cosí seu. Que algú li expliqui a aquell poca-solta fugit de “el castellano nunca fue lengua de imposición”, i de l’adopció “per voluntat libèrrima”, que això era la no “imposición” i la “libèrrima” voluntat! S’ho imaginen? Llengua única, cap funcionari ocupant una sola de les seves desvagades neurones en una llengua “inútil”; i per demostrar “hombría” i alt patriotisme, sempre es podrà trobar un parell de xicots parlant català fluixet i amb els ulls baixos per ventar-los dos mastegots en ple carrer.