Massa controlats?

Anem a pams. No seré jo qui qüestioni res sobre la seguretat mundial. Només faltaria! Però, és clar, tampoc accepto perdre la meva llibertat més íntima. Que, gràcies al teu GPS del teu mòbil, puguin saber a on has tingut un suposat accident és molt lloable per seguir vivint i ajudar els que et busquen. Poder saber a on és la teva filla o fill també diria que forma part de la seguretat humana més preuada, encara que aquell misteri de no saber què fan els més jovenets, que tenen tot el dret a descobrir la seva nova vida..., diria que hauria de formar part del respecte més sincer! O sigui, aquella emoció de què deu fer el teu ésser més estimat i protegit, diria que es mereix un mínim de confiança. Però el que ja no arribo a entendre és que quan un dia vas a comprar una ampolla de vi per a un sopar i que, per quedar bé, adquireixis un bon producte per raons òbvies, et segueixin la pista. El lloc de la compra era una botiga gens convencional i, a més a més, vaig pagar amb diners. Per tant, diria que no vaig deixar cap rastre de la meva persona. La meva sorpresa ha estat que, al cap d’un parell de dies, la mateixa marca de vi, la trobo al meu Facebook, Instagram i mòbil dient-me que la compri cada dia per la seva qualitat! Massa control...? Doncs sí, i em fa molt fàstic tanta manipulació!