Descontrol i descontrolar-se

Descontrolar-se és pronominal, personal; en canvi, el descontrol és la manca d’ordre, de disciplina que afecta una majoria. Els polítics unionistes, igual de dividits que els independentistes, viuen un estatus de descontrol verbalitzat en frases insultants i mancades de rigor històric, ètic i moral en contra dels catalans. Que si som gasius, mala gent, egoistes, mancats de generositat envers l’estat que ens dona aixopluc, una llengua comuna i mil barbaritats més, com etiquetar-nos de polonesos i jueus. La paraula unionistes aplega un munt de partits que si en una cosa es posen d’acord és a atacar i malparlar dels catalans. Siguin d’esquerres o de dretes, aplicar el 155 és un nexe que els uneix per defensar la integritat d’un estat construït a base de sang i foc, les llàgrimes d’aquelles minories que defensen la seva integritat nacional, territorial, llengua, tradicions i la dignitat que els seus enemics no tenen. Els catalans som generosos, altruistes, defensors de la cultura, de les arts en general i, sobretot, acollidors. Per defensar els nostres drets i la llibertat d’exercir-los volem separar-nos d’un estat que ens maltracta com si fóssim una colònia, espoli i submissió. El seu odi els encega i no veuen més enllà del que avui haurien de defensar, el dret dels pobles a decidir el seu futur.