Barcelona properament

Quan vaig anar a Perpinyà per primera vegada, ara deu fer uns quaranta anys, el català era testimonial. Al centre comercial Lafayette recordo que hi havia un cartell que deia “parlem català”. Aquest cartell fa molt temps que no hi és i ningú te’l sap parlar. Passa el mateix a tota la ciutat. Des de fa força temps hi ha barris a Barcelona en què només saps que ets a Catalunya perquè les plaques dels noms dels carrers estan retolades en català. Anant pel carrer ja no el sents parlar. Tot i que la llei de política lingüística (LPL), en el seu article 32, preveu que els rètols dels establiments comercials han d’estar retolats, almenys, en català, aquest és inexistent. El mateix passa als bars i restaurants. No tenen la carta en català i molt del seu personal ni l’entén. No puc comprendre com es concedeixen permisos d’obertura d’establiments comercials sense que, tal com preveu la LPL, els rètols no continguin el català i es formalitzin contractes laborals sense garantir que el personal contractat el sàpiga parlar mínimament. No hem de ser els ciutadans els qui constantment hàgim d’estar reivindicant, sinó que ha de ser la Generalitat qui ha de vetllar pels nostres drets. Continuant així, d’aquí a pocs anys Barcelona serà com Perpinyà.