Gener d’austeritat i fredor

La sensació en referència a la pobresa que hom descobreix en l’actualitat en els carrers de les ciutats és d’un cert esglai. Les condicions de vida són més costoses que uns mesos enrere; mentre l’accés a una simple habitació s’encareix, els salaris, l’estabilitat laboral, les jornades ofertes i les ajudes socials encara no permeten tenir un poder adquisitiu suficient per no pensar en entrebancs en la possibilitat de no patir situacions d’incomoditat econòmica. Hi ha molta gent en situació de risc i els recursos socials que s’ofereixen no són els anhelats, les persones necessitades desitjarien fugir de situacions incòmodes sense la necessitat de percebre estigmes que en casos particulars acompanyen la sensació de dificultar la seva integració. L’ansietat amb la pandèmia i la impressió de basarda singulars no allunyen certs hàbits particulars per tal d’evadir-se. L’austeritat sempre ha estat vista com una qualitat potencial, ara és una necessitat.