Opinió

Distingir cinema català i produccions catalanes en llengua castellana

No estic d’acord amb la qualificació de la pel·lícula Un año, una noche, del cineasta català Isaki Lacuesta, com a pel·lícula catalana quan escriuen o diuen que “dues pel·lícules catalanes” o “dos films catalans” –Un año, una noche i Alcarràs– aspiren a l’Ós d’Or de la Berlinale. Al meu entendre, crec que s’ha de ser més precís i s’ha de distingir entre el que és una “producció catalana en llengua castellana”, com la pel·lícula d’Isaki Lacuesta, i el que és una “pel·lícula catalana”, com Alcarràs, de la directora catalana Carla Simón, per la senzilla raó que una pel·lícula catalana és aquella que està rodada i filmada en llengua catalana, com succeeix en el cas de la pel·lícula de la directora Carla Simón. Si no, penso que ens estem embolicant i estem creant confusió sobre aquest tema del cinema català, que per definició és aquell que està fet en català. Sense anar més lluny, no fa gaire, un dia al matí, un col·laborador de Catalunya Ràdio –no sé el seu nom– va dir, textualment, després de referir-se a les “dues pel·lícules catalanes” escollides per a la Berlinale, que “el cinema català no només és cultura, és identitat, és llengua...”. En què quedem?

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.