Grimpadors muntanyencs i grimpadors polítics

Un muntanyenc amic contava la similitud que hi ha entre un home de muntanya aficionat a fer cims importants i la vida del polític. Ens deia, però, només la primera part. Ell per fer un cim important s’entrenava molt, després preparava meticulosament l’equip i, ja tot a punt, començava la pujada pas a pas i amb seny, fins a arribar al cim. Pujar dalt d’una muntanya alta és difícil i costós, però, a l’arribar a dalt, la sensació era tan especial i agradable i l’estada un plaer tan gran, que a cada cim arribat oblidava tot el que havia patit pel camí. Ell a cada cim s’hi vol quedar, però la realitat és una altra: baixar i de pressa, perquè és perillosa l’estada i la tornada. El muntanyenc sap que es deu a baix. Baixa cap al poble, cap a casa. Ai las!, el polític: la primera part és ben igual, però la segona no, ell no baixa, es pot dir que mai per pròpia voluntat. Ja hi té una poltrona que l’espera, després s’hi fa fer una casa, després una assegurança de vida, molts privilegis que no expliquen; tot això ho fa portar pel poble sofert que ho aguanta tot. Ja no recorda ni per què és al cim, el poble ha quedat diminut, fos, ni vol saber qui l’hi ha posat ni qui paga l’estada reconfortant d’aquest lloc especial. L’home que ens contava tot això, i més, no tenia cap dubte que la comparació és bona i semblant la pujada i la segona part ben diferent. Aquest muntanyenc és un bon amic...