En record de la Pepi Sánchez de Palamós

Recordo molt bé quan vaig conèixer la Pepi Sánchez, deu fer uns sis anys, en una taula rodona a Calonge, on diferents afectats d’esclerosi múltiple (EM) hi van participar per donar a conèixer la malaltia i les dificultats que comporta viure amb ella. Llavors, en aquell moment, caminaves amb l’ajuda de les crosses. Posteriorment, sempre anaves amb el teu escúter amunt i avall. Persona xerraire i oberta, eres tot un símbol per als malalts de la demarcació de Girona. Recordo també els anys que vàrem estar junts a l’estiu, quan muntàvem la paradeta de la jornada del Mulla’t a Sant Antoni/Torre Valentina, on sempre amb amigues o amb el teu Jesús no havíeu faltat mai. Et trobarem a faltar molt. Has marxat molt abans del que tocava: amb 53 anys encara queda molta vida al davant.

Però aquest “bitxo dolent que és la covid” ens ho ha canviat tot i a tu t’ha arrabassat la vida. No hi estem gens d’acord i tot el grup del LLuitEM et trobarem a faltar molt i estem molt afectats emocionalment, sobretot trobarem a faltar el teu somriure i les ganes comunicar, xerrar i viure. Allà on siguis, et portarem al cor molts anys. Una abraçada molt forta a les teves germanes, als teus fills i també, naturalment, per a en Jesús, el teu marit i cuidador principal.