Escola catalana? Si la volem, i tant!

Considero que hi ha dos articles de la CI (Constitución Inmaculada) amb més rang que qualsevol resolució del TSJC, el TS o el TC. D’una banda, recordem que el català (com l’eusquera o el gallec) és una llengua espanyola i l’article 18.1.17a habilita les comunitats autònomes a fomentar les seves llengües particulars. La immersió a les nostres escoles i instituts no pot llegir-se com una extralimitació, ja que l’article 3.3 obliga (“será objeto”) a un respecte i protecció especial d’aquesta riquesa, i el 3.1 ens obliga a conèixer el castellà, i ens atorga el dret (no el deure!) de parlar-lo.

Jutges i mestres són funcionaris (“civil servants” en anglès). Els primers, a Catalunya, de tendència al monolingüisme cervantí (diglòssics en el millor dels casos), els segons són més verdaguerians. Ras i curt, si els alumnes volen parlar en castellà a l’aula, en tenen tot el dret; si els mestres només volen emprar el català, també. Així doncs, endavant, mestres i professors, futurs soldats (l’aritmètica, la gramàtica i la cultura seran les nostres armes) de la futura República Catalana!