Records que no s’esvaeixen

Circumstàncies adverses m’impedeixen desplaçar-me regularment a la meva vila natal, l’Escala, tal com solia fer habitualment. Nogensmenys, aquesta privació no suscita cap obstacle al meu pensament. Soc coneixedora de gran part del que s’hi cou i n’estic orgullosa. Me n’assabento per mitjà del diari El Punt Avui, de la revista local L’Escalenc i per les notícies de Ràdio l’Escala. Reconec que tant les infraestructures com els actes culturals van a l’alça. L’Escala ha mantingut sempre l’esperit identitari i continuista que tant la caracteritza. La passivitat sempre ha estat renyida amb la vila. En són una prova evident l’Espai Jove L’Esbotzada, que ha arribat al cinquè aniversari; l’adquisició del Clos del Pastor com a espai cultural i patrimonial; l’enllumenat i la pavimentació del passeig d’Empúries; la reparació de la vorera de davant de l’institut El Pedró; la rehabilitació a fons de la Casa del Gavià; la remodelació completa de la plaça Nova; actuacions per millorar la zona de les Planasses, i un llarg etcètera. A més, l’Ajuntament de l’Escala rebrà un ajut del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per millorar i modernitzar el comerç de la vila. De tot plegat, no n’hi ha per estar-ne cofoi?