No desobeir el 25%

Trobo del tot injust que la voluntat d’una sola família, avalada per la sentència del TSJC, i per molt “constitucional” que aquesta sigui!, s’acabi imposant sobre la voluntat de la resta de la majoria de pares de l’escola de Canet, perquè, en casos com aquest, crec que hauria de prevaler l’autonomia del centre, expressada a través del seu projecte educatiu.

La culpa no és només de la justícia, ja que, després de la transcendental resolució del TC del 2010, diverses sentències judicials van instar la Generalitat a fixar un percentatge per a l’ús del castellà com a llengua vehicular dins del sistema educatiu català; essent, per tant, la inacció del govern català la responsable última que hagi estat, finalment, el TSJC qui ho ha fet amb la imposició d’aquest percentatge del 25% de castellà. Un cop arribat a aquest punt, penso que, per molt greu que sàpiga, cal obeir la dita sentència, perquè estic convençut que podria ser pitjor el remei que la malaltia. Mal camí, aquest, per guanyar futurs nous parlants per a la llengua! Em fa por que si anem per aquest camí de la desobediència, cada vegada s’associarà més la defensa del català, via insubmissió al 25%, amb la lluita independentista, via desobediència, entesa aquesta, en el fons, com una manera més de practicar la confrontació amb l’Estat. I això, senyors polítics, pot esdevenir letal per al català, que necessita, imperiosament, despolititzar-se i deslligar-se de qualsevol classe d’opció política partidista per poder així obrir-se a tota mena de parlants, independentment de quina sigui la seva ideologia política.