Carta d’una mare del Consorci Joan Riu de Girona

Soc mare d’un noi amb trastorn greu d’autisme. Tenim la immensa sort de poder disposar de plaça permanent al Consorci Joan Riu de Girona. Fa unes setmanes vaig rebre la notícia, sorprenent per a mi, que cessaven el gerent actual del Consorci. Entenc que per tenir cura d’aquestes persones cal una plantilla enorme de professionals especialitzats en àmbits diversos. Com a familiars no tenim cap dubte que la feina de tots ells és enorme i vocacional, sens dubte. He vist treballar una gran part d’ells durant una bona colla d’anys i només tinc paraules d’agraïment profund. Saber que sempre tinc el meu familiar atès, que viu amb les seves necessitats cobertes (que són moltes i complexes) ens dona tranquil·litat i seguretat. La part administrativa i de gestió també és de vital importància. Tot funciona si la direcció del centre ho fa. D’uns anys ençà he vist com millorava constantment. Les instal·lacions, la xarxa de comunicació amb les famílies, com modernitzaven la manera de fer del centre, etc. Una gerència eficaç dona aquest resultat. Perquè llavors cal modificar un càrrec que ben segur era un puntal. Un gerent, al meu parer, excel·lent. Cal variar, fer patir els treballadors i famílies. No és un lloc qualsevol, el Joan Riu; és una família de treballadors i usuaris que va a l’una.

Ara patim una pandèmia cruel que ens ha demanat un esforç vital de superació. Una manca de lideratge en aquests moments difícils no aporta res, només buit d’organització. No entenc res, estic indignada i decebuda! Aquí no hi ha de pintar res la política si és el cas!