Jordi Soler, radiofonista

En Jordi Soler estimava El Punt i El Punt l’estimava a ell. Era una estima corresposta. Per tant, és normal que el pes d’aquesta fructífera relació tingués un gran pes en els parlaments de la cerimònia de comiat d’en Jordi. Sense que hi hagi per part meva cap esmena, voldria afegir-hi que en Jordi Soler va ser també un gran radiofonista. Contractat en diferents temporades per Radiocadena Girona, en els brillants temps de J.A. Argerich com a director, vaig tenir el goig de compartir amb ell centenars d’hores d’estudi davant dels micròfons. La seva genialitat també es va demostrar a la ràdio, amb la seva bonica veu i la seva extraordinària capacitat d’improvisar continguts partint del no-res. Amb el seu saber enciclopèdic, sempre tenia una bona pregunta, independentment que entrevistéssim el bisbe, una artista, el delegat de la Telefónica o una personalitat científica. Perquè la seva cultura i saber eren excepcionals. Podia parlar de filosofia, explicar com funciona un motor d’explosió a les lleis de la termodinàmica, mentre parlava de Beethoven o Bach com si fossin de la seva família. Excel·lent rapsode, era capaç d’inventar divertits personatges com “La Gavina Colometa”, que cada matí picava a la finestra de l’estudi amb les seves ales, per a denunciar sense miraments que l’Ajuntament volgués disminuir la presència d’aquestes aus a la ciutat. “És molt emprenyat que et xafin els ous, alcalde!” Quins farts de riure ens vam fer amb els seus acudits. Seriós quan calia i sempre divertit, creatiu i bondadós. En Jordi Soler, queda clar, va ser també un gran radiofonista i un estimat company.