Urbanisme tàctic i emergències

La setmana passada vaig haver de “viatjar” en ambulància. Era la una de la nit i em trobava molt malament. Vaig telefonar al 061 i a l’explicar els símptomes el metge de guàrdia em va dir que m’enviava una ambulància urgent. Va interpretar que podia ser un problema coronari (per sort va ser una falsa alarma). Total, que amb aquestes previsions l’ambulància va sortir amb els llums encesos i la sirena als encreuaments, ja que de nit intenten fer el mínim soroll possible, però intentant anar a màxima velocitat. Resulta que visc al barri d’El Fort Pienc, on hi ha una colla de carrers amb aquesta mena d’elevadors de paviment sobreposats perquè els cotxes no corrin, i és clar, era un seguit d’accelerar, frenar, fer un bot (mai havia pensat que la suspensió d’aquests vehicles fos tan dura), tornar a accelerar, frenar, botar... perdent un temps preciós en el cas que realment hagués estat crític. L’ambulància va pujar pel carrer Escorial, i altre cop el mateix. Precisament aquest carrer disposa d’una clínica amb serveis d’urgència que deuen ser habitualment utilitzats. Parlant amb els sanitaris, em van dir que això els era un nou problema per fer bé la seva feina, i que encara es complicava més de dia per la gran quantitat de trams de l’Eixample que l’urbanisme tàctic hi ha deixat un sol carril de pas, que s’embussen molt més i la falta d’espai no permet que els cotxes s’apartin ràpid! No sé si algú de l’Ajuntament ha pensat en les ambulàncies i els bombers. No seria millor conscienciar els conductors que no s’ha de córrer i/o posar radars dissuasius? Posar obstacles arregla una cosa i n’espatlla una altra que pot ser irreparable.