La deriva autoritària del conseller Cambray

És molt fàcil criticar la deriva autoritària del govern d’Espanya, la seva baixa qualitat democràtica. Però ja no és tan senzill predicar amb l’exemple. I això, precisament, és el que no sap fer el conseller. Són les bones pràctiques les que defineixen una democràcia plena, i no el saltar-se les taules de negociació per arribar abans a la meta. El “com” importa, i molt en les democràcies. Per això no és acceptable que declari: “Si es critica el com és que potser no tenen res més a criticar”, com suggerint que si el fi s’ho val, no importen les maneres. La incapacitat de dialogar amb les parts implicades i la imposició de les decisions per la via dels fets consumats demostren un tarannà poc dialogant, prepotent i sectari. Especialment sobta que el president Aragonès demani, d’una banda, “més diàleg, menys repressió i més empatia” al govern d’Espanya, mentre que, d’una altra banda, “beneeixi” que el seu conseller faci el contrari. Imposició del nou calendari. Imposició de nou currículum. Imposició de la jornada contínua... Imposicions unilaterals, sense pacte ni debat i amb moltes presses, que generen el malestar unànime de la comunitat educativa. Així és com volen transformar l’educació, fent deshonor als més nobles ideals democràtics que l’haurien de legitimar.