Guerra

Des que va esclatar aquesta absurditat de guerra que sento a dir que com pot ser que en ple segle XXI estigui passant això... Doncs diria que és igual el segle en què estiguem vivint; si els països i/o potències mundials segueixen alimentant la carrera armamentística (amb limitacions que fan riure), i les fronteres entre blocs segueixen plenes d’artefactes, sempre hi haurà el risc, com ara, que esclati un conflicte. És igual l’excusa; és igual el pretext: el fort ha de demostrar que ho és i marcar terreny. I el petit, viure sempre amb aquesta espasa de Dàmocles a sobre, i ser conscient que ser fronterer d’un gegant amb qui no t’avens gaire gens comporta aquest risc. Que no hauria de ser així? És... Només espero i desitjo que tot plegat duri el menys possible; que qui hi hagi de perdre hi perdi poc (però que quan parlem de vides ja és massa), i que qui hi guanyi (algú hi guanya, en un conflicte bèl·lic?) almenys li surti cara la broma... I que Europa i el món occidental hi facin el paper que pertoca; sense tebior i amb fermesa. Em sap greu, però, mantenir el discurs: bloc occidental i bloc oriental, però em sembla que això ja no té solució. Siguem al segle que siguem...