Putin i la tragèdia d’Ucraïna

N’estic fart, de sentir aquests dies, amb motiu de la tragèdia d’Ucraïna, frases tals com “Putin és el culpable de la guerra, però...”, “Putin és un autòcrata i un criminal, però...”, “Putin té tota la culpa del que està passant a Ucraïna, però...” i d’altres per l’estil, que, si bé qui les pronuncia insisteix que no vol exculpar Putin, a la pràctica acaben convertint-se sense voler-ho en una espècie de pseudojustificació de la seva política bel·licista. Abans de la guerra, en un conflicte com el d’Ucraïna, totes les raons són comprensibles i es poden discutir des del diàleg. Putin, poques o moltes –o cap!–, m’imagino que devia tenir les seves per demanar el que demanava al govern d’Ucraïna. Però, un cop ha començat la guerra, atacant impunement i salvatgement la sobirania i la integritat d’un país lliure i independent com Ucraïna, automàticament perd totes les raons que pogués tenir abans. Així que, si us plau, senyors periodistes, tertulians, historiadors i experts varis en la matèria, abstinguin-se d’intentar buscar explicacions al perquè del comportament de Putin i centrin els seus esforços a denunciar exclusivament el seu comportament criminal. Per respecte als ucraïnesos i a les víctimes de la guerra. Quan aquesta s’acabi, ja en parlaran. Ara cal cridar ben fort i ben alt: visca la llibertat, visca la pau i visca Ucraïna!