Fa trenta anys que soc docent a secundària i mai ningú no ens ha preguntat res de debò (o res de bo) sobre l’educació. Tot d’endollats, que no saben ni què és un nen ni una aula amb trenta criatures, ens diuen el que cal: endreçar les criatures com més hores millor, per evitar queixes; acontentar el professorat de les diverses especialitats –aquí els docents en tenim part de culpa– malgrat que un nen de tretze anys acabi tenint 12 matèries en un curs, i callar davant la imposició del 25% en castellà sabent que en general no es compleix ni el 50% de català.

Millorar l’educació secundària es comença aplicant el sentit comú: eliminar una hora diària a l’ESO mantenint l’horari de matins, com al nord; reduir el nombre de matèries i revalorar l’esforç; programar extraescolars a les tardes; oferir una línia sòlida per a l’alumnat que –siguem clars– no aguanta fins als 16 anys i, finalment, erradicar les oposicions del professorat amb un procés garantista (un interí amb cinc anys de valoració positiva hauria d’obtenir plaça fixa) com valent (no es pot perpetuar algú no vàlid). I si hem de començar a l’agost, cap problema. Jo ho veig així, deu ser que soc molt simple. O directament ximple.