Miquel, et recordarem

Et recordarem i et trobarem a faltar. No vaig llegir cap dels teus llibres ni cap dels teus articles, ni vaig anar mai a cap de les teves conferències, però vaig tenir la sort de conèixer-te, de compartir alguna petita conversa sobre el país, la llengua i la situació política i pandèmica. Trobarem a faltar les teves arribades de cap de setmana a Palamós, les teves anades a comprar el pa o les postres a Can Collboni, les teves passejades amb el mòbil a les mans, i trobaré a faltar la imatge de veure’t treballant moltes hores davant l’ordinador a través dels vidres del balcó de davant. Trobarem a faltar l’honestedat i grandesa del teu compromís amb el país; eres més català havent nascut a Anglaterra (Oxford) que molts que viuen i han nascut a Catalunya. No vas fer mai gala ni dels mèrits que tenies ni dels teus avantpassats i bé que ho podies fer (cal recordar que en Miquel Strubell va ser un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana i, entre altres coses, era net del prestigiós doctor Trueta). En el món convuls que ens toca viure, en què prevalen la hipocresia i el despotisme, gent com tu ens faran molta falta; per tot això i molt més et trobarem a faltar. Espero que el teu llegat d’home bo i honest no es perdi. Amic Miquel, permet-me que així em consideri, els que t’hem conegut i apreciat no t’oblidarem.