La reforma que deforma

Fa molts anys que els professionals que treballem dins de les aules de secundària i batxillerat ens adonem que tot allò que es decideix relacionat amb la nostra feina es decideix des de despatxos.

Fa molts anys que anem veient com aquesta separació amb la realitat hi és perquè es formen lleis que res tenen a veure amb la realitat. Des del meu punt de vista de professora des de fa quasi trenta anys, he vist com s’està igualant a la baixa en una mala aplicació de voler aplicar una educació igualitària. S’ha perdut el concepte de l’esforç i de l’estudi. Demanar des del sector de l’educació que es recuperi és difícil si això no ve acompanyat del mateix desig a tota la societat. El món real, el que després els alumnes trobaran quan acabin els seus estudis, és cada vegada més exigent. Mentrestant, en educació, ara l’exigència sembla que s’hagi de demanar més al professorat i menys a l’alumnat. De debò que ningú dels qui decideixen les reiterades reformes dels plans d’ensenyament no hi veu cap contradicció?