Guerra i guerres

Al món hi ha guerres i guerres, morts de primera i morts de segona, vides humanes properes i vides humanes alienes. Un no a la guerra no és mai prou si no s’afirma l’oposició més ferma i contundent a tantes guerres com tràgicament segueix havent-hi; si no esdevé un no, o nos, a totes les guerres, siguin on siguin i sigui quin en sigui el detonant, el causant o causants.

A Ucraïna, la guerra té més d’un responsable. Però només depèn d’un país, Rússia, i d’un individu aturar-la: el seu megalòman, dement líder, conegut amb el nom de guerra Putin. El mateix dèspota que la va declarar a Ucraïna i, per extensió (i d’intenció), a tots els països atlantistes. El poble ucraïnès, que pateix l’ofensiva de l’exèrcit rus, no per ser més pròxim a la seva zona d’influència, és l’únic al qual el vell imperi del “nou” tsar té posat al seu bèl·lic, maligne punt de mira.

La qüestió crucial és si tots els països contraris a aquesta guerra i totes les sancions imposades, per dures que siguin, desarmaran l’enemic abans que no esclati una més que possible catàstrofe nuclear. I mentrestant, les altres guerres (a Síria, l’Afganistan, el Iemen, Etiòpia, Palestina i un llarg i sagnant etcètera) van sumant més i més morts, destrucció, fam, misèria, sofriment, èxodes massius i refugiats: les víctimes de sempre.

Un no a la guerra d’Ucraïna, essent molt, no és prou, si només és un no a la guerra en aquest estat europeu. És a dir, si l’èmfasi es posa molt més en el país que en la guerra que hi té lloc. I, per tant, a tantes guerres que, per a vergonya de la humanitat, encara segueixen enceses.