El català i la natalitat

Estem parlant molt sobre la possible desaparició del català a mitjà termini. El meu pessimisme no ve dels arguments exposats fins ara, sinó que ve de la baixa natalitat catalana, una de les més baixes del món; un tema que es tracta de biaix perquè és difícil de defensar ara com ara.

Tenim a Catalunya dues circumstàncies enfrontades, que són la baixa natalitat, sobretot l’autòctona, i la immigració, aquesta última en tendència creixent però encomanant-se-li la baixa natalitat imperant i amb una lenta integració lingüística.

Tot el pes de l’ensenyament i aprenentatge del català recau, doncs, en l’escola, en el seu programa d’immersió lingüística.

La meva preocupació és si l’escola podrà fer la tasca de manteniment de la llengua amb la poca ajuda social que té i amb l’enfrontament estatal.

El baby boom, que déu n’hi do el que ha fet escriure, va suposar el naixement d’escoles amb pedagogia progressista i catalanes, de revistes infantils de gran renom, escoles de català per a adults a què assistien els pares del baby boom a fi de posar-se al dia, moviments de joventut amb educació en el lleure i pedagogia activa, etc.

Va ser un creixement de Catalunya en tots els sentits, tant cultural com polític. Aquests baby boom eren molt present l’1 d’Octubre.

Però la nova generació, per motius lògics i fàcils d’endevinar, no ha seguit el mateix tarannà i hem caigut amb una baixíssima natalitat.

I torno a fer-me la pregunta: podrà l’escola tota sola afrontar els reptes actuals, digerir el pes de la immigració i fer pujar el tant per cent de catalanoparlants?