Una arma poc emprada: la paraula

Certament, estem desconcertats i afligits per la guerra que es viu a Ucraïna: quanta destrucció, quantes morts, quant de sofriment no està portant aquesta maleïda guerra, perquè es fan servir les armes de tot tipus per resoldre un conflicte entre Rússia i Ucraïna; conflicte que es podria escampar per altres països.

I resulta una vergonya que entre els humans, per resoldre els conflictes (que sempre n’hi haurà), no s’empri únicament, amb tota la seva potència i intel·ligència, l’arma que ens caracteritza com a persones: la paraula.

Des de petits, a les escoles, cal ensenyar (ja es fa però podria potenciar-se) que els nens resolguin els seus conflictes mutus parlant, dialogant, amb paraules reflexionades i pronunciades amb contundència, tot exigint de ser escoltades primer per un, després per l’altre. De joves, el mateix; i els adults, si arriben a ocupar càrrecs polítics, haurien de valorar la paraula com l’eina més eficaç (com a única arma) per resoldre tota mena de conflictes. I eliminar la fabricació d’armes, que desemboca en un greu desequilibri en els pressupostos econòmics dels països.

Resulta una utopia el que acabo d’escriure, però sense utopies no farem avançar el nostre planeta, que caldria que fos poblat per persones i no per bèsties ferotges (que és el que semblen els qui ataquen despietadament).