Entre uns i altres, tots

Amb el que ens està passant tots ens hi trobem emmerdats, i passa que hi ha guerra. El messiànic dirigent d’un país poderós decideix recuperar esplendors antigues, i convençut, envaeix un país veí. Ben mirat res de nou, passa ara i ha passat sempre, els que tenim records i memòria encara ens cremen els ulls per haver-ho viscut, i l’ànima per recordar-ho. L’invasor és potent (té milers de caps nuclears) i es mostra exultant fervorosament aclamat en un gran estadi ple a vessar, els vassalls inflen el seu orgull amb l’ego del líder. El país atacat no ho és gens, tot i així es vol defensar i rep de valent. Bombardejos indiscriminats, runes, morts, desplaçats a milions, i tots els mitjans retransmetent-ho. Entre uns i altres, els països de la petita Europa (alguns d’ells il·lusòriament agrupats) interpel·len i intimiden l’invasor amenaçant-lo amb embargaments (qui els patirà?), i la resta de països s’ho mira, i possiblement avaluen a quins interessos s’haurien d’apropar, si fos el cas. La nostra història és el continu relat de la baralla, aprenguérem millor (perquè ens ho van ensenyar amb insistència) el nom de les glòries guerreres, reis i cabdills, que no els noms dels esforçats científics que han fet avançar el món (tot i que també aquest món tan avançat sembla enfonsar-se). Ens ensenyaren a dividir la humanitat pels colors de pell o per les fronteres (sempre modificades) que la distribueixen. En el llibre dels seus orígens, ens adverteixen del càstig (implacable) a la desobediència i a la poca fe esmerçada en les expressions de devoció. Sembla com si, a propòsit, ens volguessin fer dolents, i la majoria no ho volem ser.