Totes les guerres s’assemblen

“La nostra terra de fronteres irreconciliables en realitat no tenia fronteres. Havíem lluitat, ens havíem perseguit i ens havíem matat per no res. La nostra pell sagnava per una pruïja inútil”. Paraules de l’escriptora Lana Bastasic a la seva novel·la Uhvati zeca, del 2018. Traduïda al català com a Atrapa la llebre. Aquesta citació es podria agermanar amb l’actual conflicte russoucraïnès, tot i que tracta dels Balcans als anys noranta.

Ara per ara, contemplem patrons que es van repetint. A Roma, el verí era la cicuta; Rússia utilitza el poloni. També es repeteix la missió de l’espionatge; recordem les famoses Mata Hari o África de las Heras. I les violacions a dones recorden les esclaves sexuals vietnamites.

Sabem que el Kremlin està esgotant el seu estoc armamentístic. Mentre les armes continuïn sent un negoci, els conflictes mundials continuaran esclatant. Rússia fa provatures en l’àmbit químic i biològic. A la Primera Guerra Mundial, ja es va experimentar amb el gas mostassa. I els actuals forns crematoris per destruir proves ens traslladen directament als camps d’extermini nazis.

Totes les guerres s’assemblen: Srebrenica, Sant Felip Neri a Barcelona, el delta de l’Ebre, Alep, Palmira, Kabul, Kandahar...

La guerra és una nena jueva escrivint el seu diari amagada a les golfes. Anne Frank.

I la guerra és beure neu.