Interins

Escric aquesta carta perquè he sigut interí i em felicito per la nova notícia sobre el respecte que sembla que han aconseguit en el seu estat actual de feina. Malgrat estar molt content de treballar a l’administració, concretament al Departament de Salut, ser interí més de vint anys com ho vaig viure jo no ho desitjo a cap company! Vull dir que treballes amb molta il·lusió però sempre saps que el dia que no et necessitin et poden acomiadar sense rebre cap compensació pels anys treballats. Sí que tens dret a l’atur. Però és clar, no et pots plantejar cap inversió a llarg termini, ni res que necessiti una inversió de futur. Per un altre costat, les feines més precàries, les que no vol fer quasi ningú, com per exemple horaris nocturns o pencar els caps de setmana, normalment les fa l’interí de torn. Si voleu, és normal quan penses que per aprovar unes oposicions i arribar a ser funcionari has d’estudiar de valent i no és gens fàcil d’aconseguir-ho! Per tant, tenen els seus drets. Ara bé, i per això escric, els interins que fa molts anys que ho són mereixen un reconeixement especial. Per un costat, per la incertesa laboral; que, per cert, semblava que mai tenien en compte l’edat! I per l’altre, perquè normalment acceptes, per raons òbvies, les feines més feixugues. Malgrat tot, treballar per a l’administració pot arribar a ser molt gratificant, si més no, moralment. En el meu cas, sentia que feia un bé molt important per protegir la salut de la meva societat.