La taula màgica

Fa uns cinquanta anys, a les comarques del Priorat i el Baix Camp es va desfermar una onada d’expectació, incredulitat, curiositat i morbositat al voltant d’una taula “embruixada” o “màgica” que hi havia a Porrera i que caminava, pujava escales, endevinava, o comptava, a demanda de la gent que hi posava les mans al damunt. Això és cert, ho he vist jo, i moltes vegades. No tinc cap explicació per al fenomen, però aquest seria un altre tema. I ara tenim una versió 2.0 de “taula màgica”; no és de Porrera, sinó del Madrid més castís. De la comparació en surt clarament guanyadora la madrilenya, perquè ves què és caminar, pujar escales, endevinar o comptar comparat amb resoldre els problemes entre dos països havent-se fet al seu damunt dues reunionetes de les que a la primera van acordar tornar-se a reunir, i a la segona, sense ordre del dia ni acta, el resultat va ser més o menys el mateix, o sigui res; però ara el gobierno de España anuncia que “el temps de la confrontació i de no dialogar entre el govern català i el d’Espanya ja s’ha acabat”, asseveració rigorosament certa, ja que cap representant del govern català ni dels partits que el conformen ho ha desmentit; estem d’acord que això de la taula madrilenya és màgia de la bona i no allò de la venerable taula prioratina?