Pegasus

Contra Catalunya tot s’hi val, siguin de dretes, d’esquerres, d’extrema dreta o d’extrema esquerra. És un problema d’odis adulterats i programats des de la infància, des de l’escola, a on, als nens, se’ls fa creure que els dolents de la pel·lícula som els catalans, els que robem, vivim del conte, sempre ens queixem i a més a més parlem un idioma diferent per tocar-los el botet. Som gasius, desconfiats, una espècie de jueus que anem a la nostra. Catalunya els pertany per drets de conquesta i els catalans sotmesos a les lleis centralistes, les de Castella independentment del format polític i de govern.

Ara amb l’escàndol de l’espionatge Pegasus, segons fonts acreditades han estat espiats 60 personalitats del món de la política catalana, del món social, cultural, advocats i membres d’entitats nacionalistes. S’han carregat l’estat de dret, la privacitat, la intimitat de les persones espiades, per poder manipular proves i escampar falsedats que la justícia es pren al peu de la lletra, com és el cas de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Segurament no són 60, ni 100, sinó tots aquells que tenen amb els espiats vincles de sang, d’amistat o companys. El software Pegasus no deixa de ser una eina al servei dels estats, i sense cap mena de dubte contractat pel govern de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez. Val a dir que aquest espionatge i aquests ciberatacs tenen una data de credibilitat, la del seu inici, el 2012, quan el CNI a les ordres de l’Estat el posa en marxa. Un atac a la mateixa Unió Europea i a les llibertats democràtiques per preservar els drets dels ciutadans.