Hipocresia política

Crec que des de temps immemorials s’actua amb espionatges definits al nostre afer diari: no és cap novetat revelar ara un fet antidemocràtic com s’ha denunciat aquests darrers últims dies i marcant un abans i després dels controls promoguts per l’Estat. Aquests, vinculats des de sempre a perseguir el nostre poble, han jugat al cuit i amagar. Per això, la justícia administrada pels poders fàctics i del règim anterior ha tingut i té la paella pel mànec, en controlar tots els moviments nacionalistes catalans, aplicant mesures repressives condicionades a desballestar les inquietuds del nostre poble. Aplicant rigorosament les consignes en represaliar-nos com a ciutadans vinculats dintre un mateix estatus espanyolista. Una qüestió que neguen i negaran per impositiu legal, que no ens espien. No només som víctimes de persecució, som el poble al qual durant molts segles s’ha intentat esborrar de la memòria històrica. Però es dona la circumstància que aquest frau a la llibertat és el vertader llegat del que va dir: “Tot està lligat i ben lligat!” Milers de patriotes nostres estan assenyalats com a conspiradors de la unitat espanyola. En sortir a la llum aquest esgarrifós espionatge, s’obren les portes del que ja a Catalunya coneixíem i denunciàvem. On hem sigut espiats per tots els cossos de seguretat, dirigits per l’extrema dreta de l’Espanya unionista. I no és d’ara, ve des de Felip V, que va voler abolir la nostra independència, forçant un estat de catalanofòbia arreu de tot el territori nacional. Un fet prou sàdic, per voler defugir de l’Estat opressor durant tants segles. I cercar la nostra llibertat.