Espionatges

La reacció del Gobierno de España arran dels telèfons espiats de polítics, advocats, activistes i particulars catalans va ser entre tèbia, foteta i fins i tot irritada: “¿Qué tiene que hacer, un gobierno...?”, deia la senyora Robles tota enfurismada al Congreso de los Diputados. Però no va dir que s’hagués d’esbrinar el què, el qui o el com de l’assumpte ni es lamentava el més mínim de les vulneracions de drets dels espiats i els seus entorns, que al cap i a la fi, com a suposats indepes, de drets pocs. La bola se’ls ha anat fent gran i, com que ja havia començat a rodolar incontrolada costa avall, s’han declarat espiats ells mateixos, i per accions “externes”, ells sí que en són d’importants, apa! Per cert, qui han estat els sagaços personatges que han descobert l’espiada al Sánchez i a la Robles?: ni més ni menys que els del Centro Criptológico Nacional, que depèn de... el CNI, que depèn de... la senyora Robles; cercle tancat! A partir d’aquesta descoberta veig l’intent de construir, a cops de gorra, una cortina de fum per intentar amagar l’escàndol dels espiats catalans; també la supina incompetència dels Mortadel·los del CNI que no es van adonar de la punxada als telèfons dels jefes, si és que hi va ser, fins ara. Per cert, aquests del CNI són els que encara busquen les urnes del Primer d’Octubre, no? Llestos, els paios.