Jocs Olímpics d’hivern 2030

No estic gens d’acord amb els Jocs Olímpics d’hivern per raons ben entenedores. Compartir els Jocs amb Aragó representa deixar de ser el que som, catalans, una nació oprimida, per passar a representar els Jocs d’Espanya, aquest és el quid de la qüestió. No volen un èxit català com va passar el 1992, amb signes identitaris, senyeres, cants de llibertat i altres reivindicacions. Les infraestructures seran un estira-i-arronsa, paper mullat, ens endeutarem més del que actualment estem. Per acabar-ho d’adobar, el canvi climàtic no ens ajudarà gens; poca neu i gran despesa d’aigua i d’energia per fabricar neu artificial. Les ciutats olímpiques, un cop acabats els Jocs, posades a la venda a fons voltor tal com va fer Ana Botella. El turisme, una gran mentida; hotels que fora de temporada romandran tancats, restaurants que feina tindran per sobreviure després dels Jocs i fora de temporada, i tot per quinze dies, econòmicament poc rendibles, entre cometes, més quinze dies més dels paralímpics, en què, fora dels drets televisius, poca cosa guanyarem. Una gran jugada del Comitè Olímpic Espanyol i de la tossuderia de Lambán, de celebrar uns Jocs més aragonesos, espanyols que catalans.