Estratègia nacional sense recursos econòmics ni realista

Els diaris nacionals estan divulgant com el govern espanyol es felicita per haver aprovat l’Estratègia de Discapacitat, que anirà del 2022 al 2030. He entrat a diversos webs per veure la redacció completa i no n’he estat capaç. Una de les parts que s’estan recalcant com una millora és la intenció de reformar l’article 763 de la llei d’enjudiciament civil sobre l’internament forçós a malalts psiquiàtrics. Es vol que siguin atesos a domicili i que tan sols en casos molt greus un jutge ho autoritzi. La teoria com a postal és magnífica. Ara bé, algú ha tingut en compte els casos en què el malalt no és conscient del seu trastorn, amb brot, dins de casa o fora? Els casos en què la persona no es deixa assistir, o creu que pot manipular tothom per al seu benefici? Situacions en què la persona no es medica, trafica amb la medicació per diners (sense feina) i entra en espiral de deutes, amenaces, robatoris? Persones que no es deixen vincular amb els serveis de salut mental? Això està previst? Com les famílies poden salvar-se de les amenaces de fills? On han d’anar? Com s’accedeix a demanar que estabilitzin el fill o familiar? Els centres de salut mental tan sols treballen entre setmana i a urgències no estan preparats i els donen calmants i cap a casa. Això serà el que predominarà? Quin finançament hi haurà perquè l’estratègia tingui èxit i no recaigui tot el pes en les famílies? Com és que primer és la foto i després ja veurem si hi ha diners per complir? Tant de bo algú del Ministeri respongués.