Mare, mareta, marassa

Havent llegit l’article “Mares o heroïnes?” (El lector escriu, d’El Punt Avui/1 de maig del 2022), de Gemma Aguilar Boladeras, vull manifestar la meva complaença en veure que l’autora fa un merescut elogi del paper de la mare en tots els àmbits incumbents. Estic completament d’acord amb ella. Ara bé, jo, que soc octogenària (tinc vuitanta-sis anys), penso que hi ha mares i mares àvies. Per què aquesta dissimilitud? Perquè sempre he pensat que les àvies som mares dues vegades. Mares, pròpiament dites, dels nostres fills i mares àvies dels nostres nets. Ens podem abstenir de l’obligació d’educar els nets, un afer complex que recau en els pares i mares; però d’estimar-los i cuidar-los –si és necessari– ningú no substituirà els avis perquè mai no tenen un no per resposta. Aquesta tasca és la que fan amb més alegria, il·lusió i satisfacció. Tres premisses, íntimament unides, que avalen l’amor sincer i generós dels avis vers els seus fills, nets, besnets, etc. Un aspecte al·lusiu, digne d’esmentar, és que la implicació de l’avi en la cura dels nets pot equiparar-se a la corresponent a l’àvia, encara que ella continuï essent el pal de paller en tots els sentits.