Gasolina, luxe 95

Molt s’ha parlat del desorbitat preu del combustible a les gasolineres del nostre país des que Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna el passat 24 de febrer. Un fet que ha implicat greus conseqüències per a les nostres butxaques. De fet, ho he sofert en les meves pròpies carns. I és que només omplir el tanc de combustible d’un dels cotxes més petits del parc automobilístic espanyol, un Smart Fortwo amb un tanc de 33 l, m’ha costat una barbaritat: 61,11 euros de mitjana, sense descomptes aplicats –pot haver-hi una mínima variació de l’import segons l’estació–. Un vehicle que mai havia estat tan car de mantenir com ho és ara. Així, cèntims amunt o cèntims avall, la despesa que genera haver d’omplir el dipòsit del cotxe s’ha convertit en un autèntic llast econòmic per a una gran part de la societat que no arriba a fi de mes, donada la gran precarietat laboral existent i les condicions salarials, i que, en molts casos, no arriben a superar els 1.200 euros mensuals. Una situació insostenible que ha originat un increment en la venda de vehicles d’ocasió i ha reduït lleugerament l’ús urbà dels vehicles de motor, fomentant l’ús d’altres mitjans com el transport públic, la bicicleta, els patinets elèctrics, els monopatins i els patins. Objectes oblidats per a molts que s’han convertit en el salvavides perfecte per a uns altres. I és que proveir ja no es pot considerar una necessitat bàsica quan la teva subsistència perilla. Per aquest motiu, deixem que el luxe de proveir recaigui sobre qui s’ho pugui permetre i no mori en l’intent.