Opinió

Amb la mà de la repressió s’amaga l’espionatge

No n’és gens, de nou, de tothom és sabut el sistema en què s’han perseguit totes les iniciatives de control amb funció als moviments polítics d’aquesta Espanya feixista i que sempre ho han desmentit. Ara han sortit a la palestra les consignes del dictador, on des d’anys astrals s’han aferrissat a perseguir els que, segons ells, fan nosa al país i se’ls ha tingut controlats mitjançant la duresa incontrolada dels poders judicials i policials. En destapar-se els fets de Pegasus, feia la impressió que era un procés de Catalangate, almenys aquesta afirmació provenia dels mateixos manipuladors del govern. Però l’escàndol més flagrant s’esdevé perquè han caigut al seu propi parany orquestrat pel CNI: repercutint amb un doble fil del joc de les secretes dispersades pels mateixos cossos policials, on feia la impressió de ser l’Estat l’ignorant dels afers que fan tremolar les mateixes institucions. Podríem molt bé dir que el secretisme informatiu s’ha enfonsat, emmascarant la venerada democràcia de què tant presumim. Per això, surten de les seves clavegueres les pudors de sentir-se també espiats. El que comporta; continuar amb les seves mentides que han estat descobertes. Fent-se enrere amb les falsedats manifestades, com desmentir les responsabilitats escaients al greu problema nacional uns dies abans. El president i la ministra de Defensa volen restaurar la credibilitat dels espionatges, en sentir-se segons ells també espiats. Un pas de descrèdit davant el greu problema de la democràcia espanyola.

Forallac (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.